Cada cert temps, corre per la xarxa el rumor que Google farà un sistema operatiu propi, que és el usa internament i que l’alliberarà … Res més lluny de la realitat. A despit del que es pugui usar internament a Google, hi ha unes quantes raons que mostren perquè no acabarà havent-ne cap: Google ha de provar les seves aplicacions sobre les diferents plataformes existents al mercat, tancar-se en un SO propi seria tancar-se portes de mercat....
Diu que en Darwin es feia un índex de tots els llibres que anava llegint per tal de tenir tota la informació del seu interès a l’abast de manera fàcil. Amb en Pere, via Twitter, parlàvem l’altre dia com podríem fer això a escala general, sobre diversos temes, sense “morir en l’intent”. El que sembla clar és que per fer-ho sobre llibres, sobre paper, només pots fer-ho fent un resum apart, prenent notes als marges o bé fent un resum al final del llibre, tal i com feia en Darwin....
No m’acaba de fer el pes Second Life. No li trobo el què, a passejar-me per un món 3D virtual, on puc fer relacions socials, mantenir diàlegs, fer negocis, formar comunitats, etc.: tot això ja ho tinc, i de manera oberta en el meu dia a dia a la xarxa. No em cal imaginar-me un jo virtual: la meva vida ja és prou complerta com per haver-ne de viure una altra i, a més, jo sóc jo mateix en el món físic i a la xarxa, les meves expressions i pensaments son els mateixos, i fins i tot els meus interessos, relacions i xarxes de confiança es barrejen i complementen entre els dos mons....
Ricardo Galli ha publicat últimament un parell d’articles molt interessants sobre temes de desenvolupament de software [1][2]. M’agrada la idea que en Ricardo esmenta sobre les conseqüències que pot tenir desenvolupar bé o no un projecte, fer-lo més simple o eficient, o escriure codi fàcil de mantenir: Un enginyer de software s’ha d’ocupar d’ensamblar bé les peces de què disposa per fer la màquina, i fer que aquesta màquina funcioni bé i d’acord a allò que li han demanat, però no s’ha de preocupar de redissenyar-les cada vegada: cal aplicar allò que s’ha après a la facultat o als llibres i no redescobrir la roda cada vegada....
En les línies d’un programa es pot amagar una bellesa formal insospitada, una elegància de formes i simbols combinades amb una lògica senzilla i funcional, efectiva. Matemàtica i lògica, alhora. Wordpress ho ha resumit d’una manera molt maca en el seu lema: Code is poetry. Quina llàstima que jo no arribo a tenir més que una prosa poc acurada.
Últimament he parlat tant de Rojo com de SearchFox, dos serveis on-line de lectura de feeds. Si bé a SearchFox en un principi parlaven molt de les novetats i les utilitats que havien d’incorporar al servei, últimament no s’havia renovat res (tot i que el servei funcionava correctament), i fins i tot havia deixat de rebre el missatge informatiu periòdic. Ara, però, he rebut un altre missatge de SearchFox. Lacònic i explicatiu:...
Una mica justet de temps, però jo també m’afegeixo a la campanya contra patents de programari a Europa. Res a afegir a tot el que ja s’ha explicat, i molt bé, a molts llocs. Veig molt moviment, tant virtual com físic (com els autobusos que ha posat la ffii, per exemple), tant de bò serveixi per fer que no saprovin. També és veritat, però, que és un tema que no treu a les masses al carrer (… de moment, si les aproven, ja veurem), que no té un gran ressò mediàtic i que, per tant, es més fàcil que el colin entre uns quants punts de l’ordre del dia, amagadet i com qui no vol la cosa, i apa, cap al següent tema....