Tecnologia

El món digital avui: humanitzem la IA mentre inventem la mendicitat digital. La primera és una trampa (perquè causa problemes i confusió: parles amb una màquina), la segona és un pas més en la falta d’empatia i ètica, emparats en la llunyania que dóna la pantalla (no en dic anonimat, perquè no l’és i perquè és malversar el concepte). El punt d’unió entre les dues? Les decisions de disseny dels sistemes (de funcionament i d’interfície), que es prenen conscientment: dopem o informem? Mostrem o simulem?

La web acollidora és una part de la xarxa on, poc a poc, ens hem anat refugiant perquè és més segura que l’exposició pública generalitzada de les xarxes socials. La idea (original de Venkatesh Rao i explicat molt gràficament per Maggie Appleton) surt a partir de les pràctiques cada vegada més agressives de les empreses que proveeixen xarxes socials, en quant a l’ús i predació de les dades, la permissivitat de conductes agressives i no regulació del contingut (cada vegada més extrem) o la mercantilització i publicitació de tot el que sigui possible… en resum, veure la informació com un recurs a explotar i als usuaris com receptors de publicitat i compradors a bombardejar, sense gaire més complicació, ens ho venguin com ens ho venguin. Que, a més, per explicar aquesta evolució s’esmenti la teoria del bosc de la foscor, ja és prou significatiu de l’evolució de les (ja) mal anomenades xarxes socials. ...

Apareix una nova IA xinesa, Kimi-K2, de codi obert, que sembla igualar i superar la referència de facto, ChatGPT. I surt de nou l’efecte DeepSeek: guanyarà la Xina als EUA la cursa de la IA? Però la cosa no va de IA’s americanes i de IA’s xineses, de quina potència guanyarà: el que està en joc és, de nou, el model: codi obert vs codi propietari. És una reedició moderna de la pugna a principis dels 2000 entre models de codi obert o codi tancat/propietari (navegadors -recordeu Netscape?-, escriptori, ofimàtica…), però ara és entre IA’s propietàries i les de codi obert. ...

Punts aparentment inconnexos poden formar part de la mateixa xarxa més vegades de les que ens pensem. Des d’un Congrés Jurídic a Santo Domingo, en Josep Maria Quintana esmenta els núvols a l’horitzó i les preocupacions no jurídiques dels assistents, en comentar les últimes accions i amenaces dels americans al Carib. Records de la Doctrina Monroe, de la teoria del pati del darrere americà i, si voleu, del que feien i desfeien els EUA durant les dècades dels 70 i 80 del segle XX a Iberoamèrica. Fantasmes que semblen tornar del passat, geopolítica i interessos, i zones d’influència, ara que el món sembla trossejar-se cada vegada més. ...

Que la IA és una eina espectacular en determinats camps i usos (científics, tecnològics, mèdics) és indubtable. Que s’ha avançat moltíssim a base d’inversions gegantines en els últims anys, també. I que aquestes inversions s’han de rendibilitzar, i que la manera no és en sectors específics, de nínxol (per més útils social i científicament siguin), sinó posant-ho a l’abast de tothom, també és indubtable. I, per acabar, que aquesta rendibilització va per via comercial, perfilant la gent, fidelitzant usuaris, escrapejant dades i documentació per poder vendre productes (a nosaltres o als revenedors de dades: ull! que seguim essent el producte), també hauria de ser indubtable. ...

Tecnologia, capital i poder estan profundament entrellaçats en el món, a dia d’avui. Res que no hagi passat ja abans, si canviem tecnologia per indústria, o si canviem indústria per terres i anem tirant enrere en el temps, amb variacions i equilibris entre els tres: fa molt de temps, qui tenia terres, tenia també capital i podia exercir el poder més fàcilment, o la indústria i el capital intentaven (i aconseguien) pressionar el poder. ...

Això: […]desde el ámbito de la empresa privada y las instituciones neoliberales se ha venido lanzando un relato sobre nuestro presente y futuro que solo lo contempla como un progreso técnico, etiquetado con títulos como “la sociedad de la información”, “la sociedad del conocimiento”. A menudo se viste con ropajes académicos e intelectuales al tomar forma de conferencia, charla, clase de universidad o libro de “especialista”, pero tiene poco de objetivo y menos de científico. En su lectura, todo el cambio trascendente de nuestro tiempo es un problema técnico, que se solventa con adaptación técnica a las nuevas tecnologías, sin cuestionar un ápice la ideología que las impulsó. Este discurso da el pego de “científico” porque elimina de su relato las tensiones ideológicas humanas, que son las fuerzas más subjetivas, escurridizas y problemáticas que moldean nuestra realidad social. Y es precisamente esta omisión lo que lo vuelve dogmático; hay mucha intención política en la despolitización. ...

El llenguatge (o protollenguatge) i les eines sembla que van aparèixer al mateix moment 1, entre tres i dos milions i mig d’anys enrere. Des de sempre, tècnica i comunicació han anat parelles per la nostra espècie: sense una no hi ha l’altra: sense una manera de comunicar-se, no es poden escampar les idees, i sense escampar les idees, no es pot millorar la tècnica, adquirir coneixement extern, i millorar-lo: ens passaríem la vida refent el mateix, sense saber què han fet els altres. ...

Ja no ens calen metaversos, distòpies, o futurs tipus Snowcrash, Blade Runner o Terminator: ja els tenim aquí. No cal pensar en llunyans mons desèrtics, o en megacorporacions que dominen l’univers, en sistemes de govern on el capitalisme tot ho devora, menys les elits governants, o en matrius que ens distreuen mentre ens endollen i ens treuen l’energia. Només cal mirar les notícies, veure com està el món, la tecnologia, l’economia i la societat, de què parlem, què pensem, com actuem i reaccionem, i veurem tots i cada un dels reflexos que es despleguen en novel·les futuristes o de ciència-ficció. ...

Amb les mesures establertes pel control de la COVID, el mòbil s’ha fet més imprescindible que mai: control del passaport COVID, lectura de codis QR, aplicacions radar, avisos… tot s’hi amb ell. No és imprescindible (podem portar el passaport en paper, es podria consultar la carta en paper ara que ja sabem que no es transmet per aquests superfícies ni cal rentar-ho tot com en la primera onada), però és més fàcil i còmode fer-ho al mòbil. ...