Tecnologia

Les finestres són a tot arreu: a Windows, als Macs o a qualsevol versió de Linux amb interfície gràfica. La metàfora de l’escriptori, d’ençà que va començar a ser accessible per a tots els usuaris, no ha fet més que créixer: és neta, comprensible, i prou fàcil d’usar per algú que no hagi tocat mai un ordinador. Però és la millor interfície que podem tenir? La idea de simular l’escriptori, on cada finestra representa una tasca que estem fent o un document amb el qual treballem o llegim és molt clara, però des del punt de vista de la productivitat o de l’atenció no ho és tant. ...

M’agrada la idea de n’Arnau: em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desevolupament tecnològic de l’anomenat tercer món Els dos projectes que ha mostrat fins ara, Kivo i Ndiyo, mostren com la imaginació i les xarxes socials poden fer molt per al desenvolupament… però no només al tercer món. Perquè no ens apliquem nosaltres també algunes d’aquestes solucions, d’aquests conceptes? No parlo d’aprofitar-nos de tecnologies que ens poden sortir més barates, parlo d ‘aplicar-nos realment conceptes com comunitat, reaprofitament, ajuda, suport… ...

Això és el que John Battelle es demana al seu blog. És a dir, els sistemes d’etiquetat com del.icio.us, fins a quin punt poden servir una informació realment relevant per a qui fa la cerca? És més útil l’etiquetat explícit o l’implicit? Els sistemes d’etiquetat actuals es basen totalment en el criteri individual de cada un dels seus usuaris, i, per tant,pot haver-hi tants criteris com usuaris (si no més!). Així, si fem servir l’exemple de que dos usuaris poden etiquetar la mateixa cosa de dos maneres de diferents, com ho faran mil usuaris? i deu mil? Hi haurà deu mil criteris? Quin us pot tenir això? El fet és que l’augment d’usuaris no implica un augment de criteris del mateix ordre, sino que aquests s’agrupen, s’ajunten, i el número d’etiquetes és molt inferior al número d’usuaris que ha etiquetat individualment determinat element. ...