twitter

Molt interessant la xerrada d’ahir al TerrassanTweets de José Antonio Donaire, Ernest Benach i Xavier Tomàs sobre política 2.0: es pot veure en streaming, o llegir les cròniques al mateix TerrassanTweets, al aTerrassa.cat, a ègar.cat o seguint #tntw al twitter, on la conversa continua. I què és això de política 2.0? Els ponents indicaven que encara no existeix, però potser això no és ben cert del tot: si que existeix: és mantenir un diàleg, escoltar, reflexionar, i tornar a dialogar....

L’estructura d’internet no és la d’una xarxa d’ordinadors: és una xarxa de servidors interconnectats, als quals ens connectem amb els nostres dispositius (ordinadors, mòbils) i des d’on ens serveixen contingut o hi aportem el nostre, de manera més o menys centralitzada en uns quants nodes i proveïdors de serveis. Això facilita que, en determinats moments, es pugui tallar l’accés a la xarxa o a determinats serveis, com ha passat ara amb Facebook i Twitter a la revolta egípcia, per exemple, o bloquejar continguts o determinades pàgines, cosa que passa de tant en tant a la Xina....

Fa ja un temps parlàvem de com d’important era participar en la conversa global, tenir una veu en la societat digital. Nosaltres, però, parlàvem de blogs, de planets i d’agregadors, de converses i intercanvis d’opinions, de reflexions i d’ampliar els nostres horitzons, els de qualsevol que volgués participar en aquesta famosa conversa. Avui en dia la conversa ja s’ha fet global, s’ha popularitzat i s’ha estès. Però d’una manera que no ens pensàvem, potser: facebooks, tuentis, twitters, i serveis similars han extes (que no ocupat) els límits de la conversa, temporal i formalment, en contingut i en qualitat....

Mai he acabat d’entendre el model de negoci que podia haver-hi darrere de twitter: pot ser que l’eina tingui un gran èxit i se’n faci molt d’ús, però si no hi ha uns ingressos lligats a l’ús (i directament proporcionals, per cobrir despeses), tard o d’hora qui el suporta acabarà fent figa. I twitter no semblava pas que treies calés d’enlloc, més enllà dels inversors. Últimament, però, sembla que les coses canvien: si amb els promoted tweets ja semblava que feien quelcom, amb els últims canvis anunciats no milloren únicament la interfície (o la experiència) d’usuari: marquen una línia de futur per poder treure’n un rendiment:...

Que les relacions a les xarxes son deslocalitzades i que no estan lligades pel nostre entorn geogràfic més immediat ja ho sabem. El que és curiós es comprovar que, en canvi, poden estar més localitzades geogràficament del que et penses: sembla que la meva tuitesfera és eminentment menorquina, segons les suggerències de contactes del twitter! Perquè? Perquè sí que segueixo gent d’arreu, però amb qui més converso és, precisament, amb gent de Menorca que, alhora, conversen amb més gent de Menorca....

La gent de Webmonkey es demanen a Twitter si pagaries 3 dòlars per una aplicació Twitter que no deixés passar els tweets patrocinats. Jo segurament els pagaria, si no vull desvirtuar la informació que m’arriba de la meva xarxa, que baso en la confiança que tinc en el criteri de les meves fonts. Si començo a pensar que el criteri de les meves fonts no és imparcial o totalment personal, si no que està “contaminat” per interessos econòmics, malament....

Moltes vegades trobo que als serveis de microblogging com twitter els hi falta l’entorn de conversa que si que es pot tenir en un blog: em costa seguir respostes, fils de converses, se’m barrejen les entrades dels meus amics de diferents parlant de diferents coses, i se’m solapen els temes. Si només fas servir twitter com un canal d’informació, no passa res. Però si fas servir twitter com una mena de canal assíncron de conversa amb determinada gent, hi ha vegades que costa seguir una conversa quan es van intercalant tweets pel mig....