Aquest matí, parlant amb la meva filla, de sis anys:
- Avui XXXX ja no va a treballar a [nom d’empresa].
- Ah. S’ha desapuntat?
- Sí, filla. S’ha “desapuntat”.
Planificació familiar i religió
Els conservadors cristians (no només els catòlics) s’oposen a l’ús del preservatiu i a la planificació familiar, segueixen confiant en el medieval sentit de la castedat o bé en la bona voluntat de Déu per donar-nos seny. Mentrestant, els ultraconservadors clergues xiïtes de l’Iran impulsen la planificació familiar per evitar una societat de pobres sense feina i gairebé sense educació.
No tot és blanc o negre, així que potser hauríem de començar a obrir una mica la ment, revisar les nostres idees i imatges preestablertes i començar a remar tots en la mateixa direcció.
[+]...
El sostre natural
Últimament la feina, la família i la casa consumeixen les meves energies i temps. Quan arriba la nit, que és quan acostumo a posar-me davant de l’ordinador per llegir correus i feeds per contestar-los i potser publicar alguna cosa, ja tinc poques ganes.
Així, em limito a una activitat de pura subsistència informacional: llegir el correu i els feeds per mantenir-me al dia, el que fa que se m’acumulin tant els correus per contestar com les idees per (intentar) desenvolupar…
[+]...
Fills de la xarxa
Ahir la meva filla de cinc anys i mig em va sorprendre demanant-me que anéssim “al google” a buscar jocs. No és que no estigui acostumada a tractar amb l’ordinador, tant a casa com a escola el fa anar, o ens veu a mi i a sa mare treballar-hi, però em va xocar la familiaritat amb que parlava del google, com si fos una cosa evident o que tothom sap. Certament, és el seu món: creixeran rodejats de xarxes, eines i usos que potser ara no ens imaginem, i els trobaran d’allò més normals i evidents. Crec que en el cas dels pares la nostra feina no serà doncs apuntar-los a cursets d’informàtica (quina idea més dels anys 80!) sino donar-los criteris i guiatge per saber triar i remenar, per moure’s dintre d’aquest món interconnectat. Ben mirat, però, això és el que hem de fer en la resta d’àmbits de la vida.
Epistolari digital
Fins ara, els perfils i la manera de ser de les grans personalitats ens han vingut donats per la seva obra escrita: articles, llibres, cartes… ocasionalment, algun diari personal o la aparició d’un feix de cartes desconegudes ens han donat més llum (o més ombres) sobre el personatge en qüestió. En general, però, són textos meditats, reflexionats, fàcilment traçables i que només alguns escrivien.
Però en l’era de les comunicacions digitals i instàntanies, tot això canvia. Gairebé tothom deixa un rastre escrit, moltes vegades poc o gens reflexionat -pura brossa bítica-, en diferents mitjans, la informació es multiplica i es fragmenta, les relacions augmentes i també el rastre que deixen… com investigaran els historiadors del futur aquestes relacions, com establiran el perfil de les personalitats, com estudiaran l’epistolari digital? Hauran de repassar correus electrònics, blogs, xats, twitters, jaikus i demés? Les lleis de privacitat els ho permetran? Es trobaran discs perduts amb arxius de correus electrònics desconeguts? Com sabran quins son els missatges originals i no simples còpies o impostures?
[+]...
Disfrutant de la feina
Esperit hacker? Bfff… no n’estic segur… però hi ha dies en què realment disfrutes de la feina, que estar hores davant de la pantalla buscant la solució a un problema és un aprenentatge, que la feina feta durant un temps surt de cop a la llum i veus que allò que has fet comença a caminar per si solet…
Comments:
pqs -
felicitats! :)
Fora grip!
Buf!
Dos setmanes després que una quasi-grip m’hagi tumbat i deixat ko, aconsegueixo deixar-la enrera.
I que n’és de maco, quan estem sans! La majoria de vegades ni ens n’adonem…
Comments: pqs - Mar 2, 2007
Jo també en vaig tenir! Està de moda ara! Com twitter.com! http://twitter.com/pqs ;)
? - Mar 3, 2007
Algo puede pasar en Terrassa el día 26 de Abril de 2007.
Manel - Mar 3, 2007
[+]...
Missió... impossible?
Una foscor gairebé absoluta i silenciosa l’envolta. Es mou lentament, sense fressa. A cada petit moviment el segueix una parada per comprovar que no s’ha sentit res, que no l’han detectat. S’incorpora i passa al costat dels objectes, intuint-los més que veient-los, evitant tocar-los.
Un petit llum vermell és tota la il·luminació que hi ha, suficient per endevinar els volums i les ombres. Segueix movent-se en silenci, i, en la obscuritat, sent la respiració de l’altre, sap que és allà i que el poden enxampar en qualsevol moment.
[+]...
Temps o rellotge?
Tú tienes reloj, yo tengo tiempo*
Touché. Només cal mirar enrera: què ràpida passa la setmana, què ràpid passa l’any. Mesurem el temps, però no el disfrutem.
(*) La Contra de La Vanguardia, dijous 2 de febrer. Entrevista a Moussa Ag Assarid, autor de “En el desierto no hay atascos”.
Martí
Avuí el Martí ha trucat a la porta: 3'490 kg de nen d’allò més maco!
Tant la mare com el petit estàn rebé, el pare content com un jínjol, i la germana s’ho mira de lluny (ai, que patirem!). Això sí, ara haurem de tornar a acostumar-nos a bolquers, xumets, caquetes, biberons… però tot sigui això.
I, com diu una amiga:
Apa, descansa i aprofita les hores de son, no et fotis a jugar a informàtics ara, eh? ;-)
[+]...