Web

Què llegim i com ho llegim a Internet diu molt de nosaltres mateixos. De fet, no només diu molt, sino que pot arribar a modelar, en part, el nostre pensament: totes les idees i conceptes que llegim, els textos, les presentacions, els temes i les discussions acaben influïnt en la nostra pròpia opinió, en la nostra manera de pensar. Qui controli o influeixi en la informació que ens arriba, controla la forma en què pensem, d’aquí la importància de la informació, la publicitat i la propaganda. ...

 La Web ha canviat molt des dels seus inicis: de les primeres planes personals, amateurs, cridaneres, filles cadascuna del seu pare i de la seva mare, però lliures i úniques hem passat a una normalització brutal, a una estandarització sota l’etiquetat del 2.0: avui en dia tot son serveis gratuits on pots tenir el teu perfil… però tots els perfils segueixen la mateixa línia, tenen la mateixa imatge, tots ofereixen la mateixa informació personal i, el que és pitjor, no ens pertanyen. ...

El País publica una interessant entrevista a Nicholas Carr on parla de la seva teoria sobre la pèrdua de capacitat de concentració, l’ús que fem de la web, de les xarxes socials o de la pèrdua de privacitat per guanyar plaers i comoditats. Esfereïdora la imatge que planteja sobre dirigir-nos a un món feliç huxleyà de manera despreocupada, la nostra tendència a ser eloi tecnològics.

Mai he acabat d’entendre el model de negoci que podia haver-hi darrere de twitter: pot ser que l’eina tingui un gran èxit i se’n faci molt d’ús, però si no hi ha uns ingressos lligats a l’ús (i directament proporcionals, per cobrir despeses), tard o d’hora qui el suporta acabarà fent figa. I twitter no semblava pas que treies calés d’enlloc, més enllà dels inversors. Últimament, però, sembla que les coses canvien: si amb els promoted tweets ja semblava que feien quelcom, amb els últims canvis anunciats no milloren únicament la interfície (o la experiència) d’usuari: marquen una línia de futur per poder treure’n un rendiment: ...

Bona reflexió sobre el perquè molts llocs web no acaben de funcionar (o ni comencen a funcionar): Of course, one of the problems web developers have is that they don’t get paid by the people who are going to use the site, but rather by the people whose site they’re developing. That’s a problem, because a lot of business owners don’t have a clue about what the whole point to a website is. ...

Vía Oscar Barber m’assabento que, a nivell web, ja es comencen a produir alguns canvis: Nova web de la Casa Blanca: Change.gov ara és WhiteHouse.gov. La transició ha acabat, el canvi és aquí. Aquest és el missatge. Nou fitxer robots.txt: aquest és un fitxer que diu als cercadors (Google, Yahoo, etc…) què poden i que no poden buscar. El nou fitxer permet buscar arreu: transparència. Un dels detalls que més m’han agradat de tot el que llegeixo del canvi (en el vessant tecnològic) l’he trobat un post de Tim O’Reilly, on explica que la nova administració està encarregant més coses a petites empreses: un canvi que pot semblar insignificant, però que diu molt de l’estil: no busquem grans companyies, grans despeses de pressupost, busquem gent que faci bé la seva feina i que siguin eficients. ...

S’acosta tempesta. El “cloud computing”, el que ens permet independitzar-nos del nostre ordinador i disposar de les nostres dades on se vulga que anem, no fa més que anunciar un traspàs de la propietat. Si abans les dades estaven presoneres d’una màquina i d’un software, ara les dades viatgen lliures no-sabem-per-on i son esclaves d’un servei, si abans estàvem lligats al software d’una màquina, ara serveis on-line i projectes com Chrome o Prism estableixen nous marges d’actuació, límits invisibles. ...

No tothom està d’acord amb els avantatges que la web 2.0 ha de portar: desplaçar el centre d’atenció dels mass-media cap als usuaris, la conversió d’aquests en plataformes d’emissió, en canals de dades, la interconnexió entre la informació produida per la gent i la intel·ligència comunitària que això pot suposar, o l’establiment de xarxes de confiança i per tant l’ampliació de les nostres fonts d’informació, entre d’altres. Andrew Keen (AfterTV) ha publicat un manifest a la xarxa sobre la web 2.0: The Anti Web 2.0 Manifesto, on exposa el que segons ell poden ser les nefastes conseqüències d’aquest canvi. ...