web

Vía Oscar Barber m’assabento que, a nivell web, ja es comencen a produir alguns canvis: Nova web de la Casa Blanca: Change.gov ara és WhiteHouse.gov. La transició ha acabat, el canvi és aquí. Aquest és el missatge. Nou fitxer robots.txt: aquest és un fitxer que diu als cercadors (Google, Yahoo, etc…) què poden i que no poden buscar. El nou fitxer permet buscar arreu: transparència. Un dels detalls que més m’han agradat de tot el que llegeixo del canvi (en el vessant tecnològic) l’he trobat un post de Tim O’Reilly, on explica que la nova administració està encarregant més coses a petites empreses: un canvi que pot semblar insignificant, però que diu molt de l’estil: no busquem grans companyies, grans despeses de pressupost, busquem gent que faci bé la seva feina i que siguin eficients....

S’acosta tempesta. El “cloud computing”, el que ens permet independitzar-nos del nostre ordinador i disposar de les nostres dades on se vulga que anem, no fa més que anunciar un traspàs de la propietat. Si abans les dades estaven presoneres d’una màquina i d’un software, ara les dades viatgen lliures no-sabem-per-on i son esclaves d’un servei, si abans estàvem lligats al software d’una màquina, ara serveis on-line i projectes com Chrome o Prism estableixen nous marges d’actuació, límits invisibles....

No tothom està d’acord amb els avantatges que la web 2.0 ha de portar: desplaçar el centre d’atenció dels mass-media cap als usuaris, la conversió d’aquests en plataformes d’emissió, en canals de dades, la interconnexió entre la informació produida per la gent i la intel·ligència comunitària que això pot suposar, o l’establiment de xarxes de confiança i per tant l’ampliació de les nostres fonts d’informació, entre d’altres. Andrew Keen (AfterTV) ha publicat un manifest a la xarxa sobre la web 2....