Xarxa

Que Facebook i Google tenen una particular batalla entre ells i que tots dos son rivals en captar l’atenció dels usuaris és sabut per tothom. Però les estratègies per guanyar l’atenció d’ambdós son totalment diferents, encara que en alguns camps es trepitgin. Facebook és un lloc d’ús extensiu, on l’usuari hi passa molt de temps d’una manera continuada; és una comunitat tancada on hi ha un coneixement molt elevat dels gustos, perfils i relacions dels usuaris (dades que la gran majoria de vegades ells mateixos han entrat alegrement), és a dir: és un autèntic jardí per vendre productes, sembla, i un gran camp d’exploració social. Però hi ha, de moment, poca informació útil, i sobretot, molt poques eines de consulta i cerca, i tot rau centralitzat a les planes de Facebook, en aquest sentit, l’ús de la nova missatgeria anunciada i la integració dels grups amb el correu tradicional, permetent la interacció des de clients de correu externs, son vies inicials d’obertura de nous canals (és a dir, noves maneres de seguir enganxats a l’ús de la pàgina des de mitjans externs, generant més dependència del producte). ...

Ja fa temps que representa que les noves tecnologies han arribat als polítics, i qui més qui menys, han fet i fan els seus intents amb blogs, twitters, facebooks i qualsevol altre eina 2.0 que sigui molt, molt social, amb honroses excepcions i discutible èxit i continuitat. Però no és intenció d’aquest post parlar d’això. Ara sembla que hi ha part de la societat que s’implica en el diàleg polític, i comencen a sortir noves eines i maneres de seguir les properes eleccions del dia 28 de novembre, més properes al ciutadà i que poden generar i evidenciar debat, si més no a la xarxa. ...

Facebook està fora de servei: implicarà això un baby boom d’aqui uns mesos? Twitter guanyarà adeptes? O es una cortina de fum del govern per distreure’ns? Un atac de hackers malvats xinesos o russos? Algú ha tancat l’interruptor que no tocava?

Aquests dies que estic fora de casa em puc connectar a la xarxa gràcies a que trobo alguna wifi oberta: si no hi hagués ningú pels voltants d’on som que tingués la seva connexió inalàmbrica sense encriptació, jo no podria veure el meu correu o estar en contacte amb els amics. Estic, per tant, disfrutant de la generositat de desconeguts. Això em fa plantejar-me si jo a casa, que tinc la xarxa tancada, no l’hauria d’obrir, no hauria de ser també més generós i oferir la meva connexió. ...

Als que tenim fills encara petits de vegades ens espanten els perills d’internet: la banda fosca de les xarxes socials, les relacions que se’ns escapen als pares i amb qui parlen, què diuen i què fan… tenim la sensació que perdrem el control i ens fa por no saber què fan o què diuen o amb qui parlaran. Em fa l’efecte, però, que aquestes pors moltes vegades no son més que projeccions de les nostres mateixes pors, tant vers el món digital com vers el nostre paper de pares: a qui no li ha passat pel cap què faran quan siguin més grans, a qui no li preocupa amb qui es relacionaran, entre d’altres coses? I, a més, sembla que la xarxa està plena de racons foscos. ...

Que les relacions a les xarxes son deslocalitzades i que no estan lligades pel nostre entorn geogràfic més immediat ja ho sabem. El que és curiós es comprovar que, en canvi, poden estar més localitzades geogràficament del que et penses: sembla que la meva tuitesfera és eminentment menorquina, segons les suggerències de contactes del twitter! Perquè? Perquè sí que segueixo gent d’arreu, però amb qui més converso és, precisament, amb gent de Menorca que, alhora, conversen amb més gent de Menorca. Així vist, sembla que aquestes suggerències treballen prou bé, i es basen no només en els contactes, ans també en les teves converses, amb qui fas xarxa; per tant, es té en compte tant la visió plana dels contactes, el teu graf social, com la temporal de les converses, l’ús que fas d’aquest graf social. ...

M’agrada el nou giny que s’han inventat els de Google per mantenir-nos lligats a ells: Buzz em sembla el que havia d’haver estat GoogleWave, perquè té molts dels avantatges d’aquest (missatgeria instantània, compartició de continguts, edició on-line) però a més està lligat a un producte ja existent i de provat exit: el gmail.

Bona reflexió sobre el perquè molts llocs web no acaben de funcionar (o ni comencen a funcionar): Of course, one of the problems web developers have is that they don’t get paid by the people who are going to use the site, but rather by the people whose site they’re developing. That’s a problem, because a lot of business owners don’t have a clue about what the whole point to a website is. ...

El món de la premsa escrita, dels diaris, està convuls. Les recents exigències a Google News per part d’editors europeus per no posar publicitat al seu lloc no és més que la última batzegada, com la demanda d’ajuts públics al sector de fa no gaire. Però es pot culpar a Google, a les empreses de clipping, a la omnipresent crisi o fins i tot a la societat (ja sabeu, allò del costum del no haver de pagar per res) per la situació actual de la premsa? ...

Quan hom parla de la gestió de projectes, el primer que vé al cap son dates d’entrega, pressupostos, anàlisis, proves, terminis, documents i tot un seguit de tècniques i mecanismes per controlar i garantir que la feina es fa ben feta minimitzant despesa i temps d’execució. Una part integrant molt important d’un projecte es l’equip que el duu a terme i, liderant l’equip, el cap de projecte, que en una visió molt simplista es podria veure com el que planifica i controla, i poca cosa més. Però potser la tasca més important que ha de dur a terme el cap de projecte és la direcció dels components de l’equip, per exemple: ...