Xarxa

El món de la premsa escrita, dels diaris, està convuls. Les recents exigències a Google News per part d’editors europeus per no posar publicitat al seu lloc no és més que la última batzegada, com la demanda d’ajuts públics al sector de fa no gaire. Però es pot culpar a Google, a les empreses de clipping, a la omnipresent crisi o fins i tot a la societat (ja sabeu, allò del costum del no haver de pagar per res) per la situació actual de la premsa? [+]...

Quan hom parla de la gestió de projectes, el primer que vé al cap son dates d’entrega, pressupostos, anàlisis, proves, terminis, documents i tot un seguit de tècniques i mecanismes per controlar i garantir que la feina es fa ben feta minimitzant despesa i temps d’execució. Una part integrant molt important d’un projecte es l’equip que el duu a terme i, liderant l’equip, el cap de projecte, que en una visió molt simplista es podria veure com el que planifica i controla, i poca cosa més. Però potser la tasca més important que ha de dur a terme el cap de projecte és la direcció dels components de l’equip, per exemple: [+]...

Qualsevol organització té una tendència natural a la dispersió de la seva informació. A mesura que creix, el que en un moment inicial era un conjunt de dades i informacions conegudes i compartides per tots, creix i es divideix en diferents illes d’informació no del tot connectades, en part degut al propi procés d’especialització de cada persona. Així, cada persona passa a ser més o menys especialista en un tema, amb un coneixement més profund de determinades àrees i, inversament proporcional, més pobre del conjunt real, el que provoca, a més, una falta de visió dintre del conjunt general de la organització, un aïllament del grup. D’aquesta manera, les persones passen a ser importants per la organització per ser dipositaris d’uns coneixements específics i d’uns procediments lligats a una situació concreta, però no per què puguin aportar altra cosa al conjunt. [+]...

Via Flaneuse arribo a Remixing cities, un interessant treball on es discuteix com es poden implementar al món físic, a la nostra societat, idees, conceptes i lliçons nascudes a la xarxa. Quina és la diferencia entre la societat que ens trobem a la xarxa i la real? La societat a la xarxa s’autoorganitza, és flexible i proactiva i busca solucions als seus problemes, discuteix i aporta, construeix més que destrueix. La societat real té un ordre imposat, inestable, que no s’adapta bé als canvis, les organitzacions i les solucions responen moltes vegades no als interessos dels propis integrants del grup social si no a les directrius donades des de la part superior de la piràmide, directrius que poden ser estàndars i suficientment amplies com per adaptar-se a diferents situacions però que no resolen realment cap d’elles. [+]...

D’una banda, través de la xarxa es construeix, a poc a poc, una nova societat deslocalitzada, global i oberta. De l’altra, els estats segueixen compartimentant el territori, dividint-lo, separant les seves ciutadanies de les altres per línies invisibles, aplicant un concepte de societat, poble o país propi del segle XIX quan el context està canviant, si no ho ha fet ja. Com apropar el concepte de societat en xarxa als estats territorials? Com adaptar aquestes estructures geo-polítiques als canvis socials que han de venir? [+]...

Ningú fa les coses gratis. Ni Google, per molt poc “evil” que siguin. La seva última iniciativa, REC (renewables less than coal) no és un brindis al sol (mai més ben dit) per trobar una manera de fer que les energies renovables siguin més barates de produir que el carbó (la més barata de les tradicionals), sino una manera de reduir dràsticament els costos d’energia que tenen. La despesa d’energia dels centres de càlcul de Google ha de ser astronòmica, i usar energies alternatives, renovables i barates, no només redueix els costos sino que augmenta el prestigi la bona imatge que tenen. O’Reilly parla més sobre el tema. [+]...

Un parell de definicions: .cat: opció que representa una llengua i una cultura vives, que en un món canviant i en xarxa es demostra cada vegada més interessant: deslligada d’un territori concret, a aquesta cultura s’hi pot pertànyer per voluntat, t’hi pots identificar si tu vols. No discrimina si ets del nord, sud, llevant o ponent, actua en xarxa i accepta les diferències. Es pot identificar en uns determinats àmbits territorials, però no amb lí­nies exactes. [+]...

No m’acaba de fer el pes Second Life. No li trobo el què, a passejar-me per un món 3D virtual, on puc fer relacions socials, mantenir diàlegs, fer negocis, formar comunitats, etc.: tot això ja ho tinc, i de manera oberta en el meu dia a dia a la xarxa. No em cal imaginar-me un jo virtual: la meva vida ja és prou complerta com per haver-ne de viure una altra i, a més, jo sóc jo mateix en el món físic i a la xarxa, les meves expressions i pensaments son els mateixos, i fins i tot els meus interessos, relacions i xarxes de confiança es barrejen i complementen entre els dos mons. [+]...

Gairebé seguits, amb trobo amb tres posts de Fernando Polo, Bel Llodrà i David de Ugarte que parlen sobre la evolució de la blogsfera. L’interessant de tots tres és que es complementen, perquè parlen del mateix des de diferents òptiques: Fernando Polo constata la evolució dels serveis, de la pagina html al serveis de la web 2.0, i com això influeix en la presència digital de cada un. Bel Llodrà es demana, arrel de l’anterior, on hem de ser, o si podem ser en diferents llocs. [+]...