Els estatunidencs han convidat el llop al galliner. Ja està. Alguns ho sabien, altres no ho han volgut veure, altres pensaven que els donin, a les gallines. Ara rebran tots, excepte els menys rics. I de rebot, rebrem la resta del món. La resta dels galliners, on ja intenten colar els llops locals, col·legues seus. S’estan carregant l’estat des de dintre, i se’n venten. I no tenen aturador. Fa por, molta. Perquè els d’aquí s’envalentonen. ...
És molt fàcil associar l’omnipresència i la quantitat d’informació de la xarxa a pensar que la informació que està allà és immutable i permanent, que sempre hi serà. I si ja era fàcil només tirant de cercador, avui en dia fent les consultes als nous oracles intel·ligents de la xarxa, encara ho és més. I, sense adonar-nos, caiem, cada vegada més, en la immediatesa de la resposta i de la informació: tenim el que volem i quan ho volem, i cada vegada mirem menys d’on ve, qui ho diu, i ja no parlem de guardar-ho de cara al futur… perquè, si ja ho buscarem de nou, i ja ho trobarem (com sigui, via cercador o via IA) allà… qui es preocupa de la feinada de guardar adreces d’interès i ordenar-les, per després tornar-hi? Segurament no molta gent. ...
Interessant reflexió de Tim Harford sobre les xarxes socials: Propaganda is not new. And there are benefits from social media: it gives a platform to all sorts of people who deserve to be heard. But it is hard to make the case that social media has led to a more thoughtful, rigorous or compassionate discourse about politics. Amid the bullying, the misogyny, and the endless outrage, it’s hard to tell the bots and the people apart, largely because so many humans have lowered themselves to the level of the bots. ...
En l’imaginari col·lectiu, la web és un conjunt de milers i milers de llocs entrellaçats, una mena de biblioteca de coneixement infinita, oberta, creixent i canviant, una àgora pública on parlar, intercanviar idees i establir ponts. Però això ja fa temps que no és així (potser una petita part continua sent-ho). La web és ara un lloc dominat per grans llocs propietaris, tancats a la resta: el gran volum de coneixement i moviment s’ha traslladat a jardins tancats, a mines de dades privades que extreuen tot el que poden de nosaltres. ...
El model de negoci actual de les operadores (oferir serveis de connectivitat, fiabilitat, velocitat, etc.) sembla que té futur assegurat durant un temps, associat a la demanda de connectivitat de particulars, empreses i serveis, a les necessitats de la Internet of Things i als models de smart city basats en la expansió de la sensorització i dels actuadors. ...
Va haver-hi un temps en què semblava que la xarxa seria una nova frontera, un nou món esperant per ser cartografiat, una mena de república pirata de l’illa Tortuga on es podria deixar de banda el passat i buscar nous experiments democràtics, mantenir converses obertes, on no hi hauria fronteres ni les barreres del món físic. L’anonimat que donava la xarxa permetia expressar idees que d’una altra manera no es podrien haver dit en segons quins llocs, permet el pas d’idees i la discussió lliure, el pas de material de lectura lliure de censura, vingui aquesta d’on vingui. Ben emprada, la xarxa és una gran eina per la llibertat, per la democràcia, pel progrés social arreu. ...
L’estructura d’internet no és la d’una xarxa d’ordinadors: és una xarxa de servidors interconnectats, als quals ens connectem amb els nostres dispositius (ordinadors, mòbils) i des d’on ens serveixen contingut o hi aportem el nostre, de manera més o menys centralitzada en uns quants nodes i proveïdors de serveis. Això facilita que, en determinats moments, es pugui tallar l’accés a la xarxa o a determinats serveis, com ha passat ara amb Facebook i Twitter a la revolta egípcia, per exemple, o bloquejar continguts o determinades pàgines, cosa que passa de tant en tant a la Xina. ...
D’un temps ençà vinc observant serveis com twitter, mugshot o feevy, demanant-me si seran útils per mi, per l’ús que jo faig de la xarxa (ja vaig dir en el seu moment que jo no acabo de ser del tot un usuari 2.0, perquè no faig servir la majoria d’aquests serveis). M’agrada participar a la conversa global amb aquest bloc, fer sentir la meva veu i dir quelcom a qui ho vulgui escoltar, m’agrada escoltar d’altres que tinguin també alguna cosa a dir i enriquir-me, i comparteixo allò que trobo interessant, via Google Reader o amb del.icio.us (complemento la informació, recomano). Amb això n’hi ha prou per saber com sóc i què penso, que és el que interessa. ...
Hi ha un munt de dades nostres allà fora i no ho sabem, unes més protegides, d’altres menys, però que recollides amb una mica de paciència o mitjans poden dir molt de nosaltres o de les nostres xarxes. No es només que es puguin seguir les nostres relacions, opinions o interessos a partir dels escrits als weblogs, els enllaços entre pàgines, comentaris deixats a d’altres llocs, o registres de llistes de correu, en definitva, muntar una imatge (potser parcial) digital de la nostra personalitat a la xarxa, és que també es poden trobar dades del món físic dispereses en diferents llocs que podrien permetre fer el seguiment d’algú (l’altre dia vaig llegir no recordo on una sessió de “data mining” feta a partir d’una matrícula i buscant dades a Google…). ...
Els blocs resulten un lloc ideal per poder parlar amb d’altra gent: intercanviar opinions i idees, discutir-les… Aquests diàlegs poden portar a conèixer el que pensa l’altre persona i permeten establir relacions de confiança, en el sentit que ens fiem d’allò que ens estan dient: s’han convertit en una font d’informació fiable. El mitjà, però, és limitat: no pots anar més enllà de les converses. Què passaria si poguéssim aplicar aquesta confiança, aquesta fiabilitat, a d’altres àmbits? A les cerques per internet, saber les opinions sobre pàgines que visites, descobrir nous llocs que poden resultar interessants… saber si les teves fonts ja han buscat allò que tu cerques a la xarxa i ho han trobat, què en pensen, o què opinen d’algun servei o pàgina, o bé que estan llegint… ...