Via Pere arribo a un interessant post de n’Aleix Cabarrocas: Escriure i navegar. Subscric tot el que diu: malauradament, les eines centralitzades de xarxes socials son massa vegades més una gran caixa de ressonància que un lloc de discussió d’idees i de creació de discurs.
L’estructura d’internet no és la d’una xarxa d’ordinadors: és una xarxa de servidors interconnectats, als quals ens connectem amb els nostres dispositius (ordinadors, mòbils) i des d’on ens serveixen contingut o hi aportem el nostre, de manera més o menys centralitzada en uns quants nodes i proveïdors de serveis. Això facilita que, en determinats moments, es pugui tallar l’accés a la xarxa o a determinats serveis, com ha passat ara amb Facebook i Twitter a la revolta egípcia, per exemple, o bloquejar continguts o determinades pàgines, cosa que passa de tant en tant a la Xina. ...
D’uns anys (pocs) ençà, que ni envio ni rebo tantes postals com abans, i he usat més el correu electrònic per aquestes coses. Pensava que seria jo, que potser sóc una mica descuidat i vaig sempre a última hora, però no, sembla que és que segueixo tendències: s’envien menys postals i s’usen més els mitjans electrònics: el paper ha donat pas als sms, i aquests, amb l’adveniment (ara que és Nadal) de la connectivitat mobilitzada i els smartphones, donaran pas a l’ús de les xarxes socials per felicitar el nadal (si és així, ja es poden anar preprant twitters, facebooks, tuentis i demés pel cap d’any)… ...
David de Ugarte fa una reflexió interessant sobre els mapes de distribució de la grip porcina: els itineraris de contagi son els itineraris que segueixen les xarxes socials (els camins d’arribada depenen d’aquestes xarxes), i els mapes lingüistics configuren xarxes, contactes i moviments a través d’aquestes xarxes. Això es pot extendre a qualsevol altre xarxa social, i seria interessant veure com estan relacionades aquestes xarxes amb, per exemple, la immigració, com això afecta als diferents origens de la immigració de cada país, i de cada zona de cada país. Si bé la història i la proximitat lingüística i cultural (imperis passats, colonialisme) pot tenir molt a veure en un principi i a gran escala, què podriem aprendre si apliquem aquests coneixements a petita escala, si busquem les xarxes socials de cada grup immigrat? Tampoc cal gaire lluny: el flux de la immigració andalusa a Catalunya durant el segle XX és ben conegut, però mirat amb més detall segur que podem establir petits sufluxes de població d’origen andalusa a població d’origen catalana. ...
Fa uns dies deia que a la xarxa s’ha de publicar amb seny, perquè tot és públic. Cal puntualitzar: públic en el sentit que tothom ho pot veure i trobar. Que la propietat del que tu has creat sigui teva, ja és una altra cosa, tot depèn si ets a casa teva, o a casa d’un altre. Via “La Vanguardia”